Em sento honrat de pertànyer a les petites biblioteques dels meus amics, amigues, companys i companyes. Però encara més que una de les meves obres formi part d'una biblioteca màgnífica i creixent: la del fons Eva Arcos.
M'ha dit la Conxa que el 'Quadern de la selva' hi tindrà el seu lloc. I no és qualsevol cosa.
L'Eva va estudiar amb nosaltres no fa gaires anys. Va fer l'ESO i el 1r de batxillerat amb nosaltres. Jo no la vaig tenir com a alumna, però. A qui sí vaig tenir va ser a la seva germana Anabel.
L'Eva ja no és amb nosaltres. Des de no fa gaires anys. Ni el seu pare ni la seva mare. Van morir tots tres en un infaust accident de trànsit. I la seva germana Anabel va tenir una gran idea precisament en una temporada en què no se'ns pot demanar que afinem molt amb el que fem: va pensar que cada any contribuiria amb una dotació econòmica per crear un fons de llibres que ens fes pensar amb l'Eva.
I aquí estem. Els llibres van augmentar. És de llei recordar-la, l'Eva. I més, d'aquesta manera tan meravellosa i tan desinteressada. Cada any em proposo (i ho aconsegueixo) explicar un dia que s'escaigui (tampoc no m'agrada forçar-ho) qui era l'Eva.
Em sento honrat i feliç i espero que ella també.
