El basilisc, un dinosaure del s. XXI

Com es parla en el Quadern, els personatges es troben un animal curiós, anomenat basilisc, que és aquest de la foto. Jo sempre havia sentit l'expressió "Posar-se com un basilisc" referit a una persona que s'emprenya considerablement. Mai, però, m'havia imaginat que darrere la dita hi havia una realitat. Ja veieu que la cara que fa el bitxo és com per sortir corrents.

A cada membre del regne animal li ha tocat una fama, moltes vegades immerescuda. Així, el lleó és el rei de la selva, la guineu és traïdora i l'ase (ja ho diu la paraula) un bon burro.

A aquest li ha tocat la feina d'empipar-se, però la veritat és que, vistos de prou, el que més impressiona és el posat, perquè s'estan ben quiets.

Sota el volcà

Què tal?

Recupero el blog després de les vacances, d'altres i viatges i d'altres experiències. Us adjunto una imatge del volcà Arenal que, tal com explico al llibre, vaig tenir la sort de veure en erupció. Fins aviat!

La tortuga verda

Falten un parell de mesos escassos perquè les tortugues verdes, lires i baules apareguin per les platges de Tortuguero (veieu d'on pren el nom?) per tal de pondre-hi els ous i així seguir reproduint l'espècie.
Ara bé, alguns estudiosos ens avisen dels perills: els humans no ho facilitem perquè les tortugues necessiten silenci i concentració per a aquest desembarc. Si noten que hi ha altres animals al voltant, tornen al mar i es perd la niuada.

Si en voleu més informació:

http://www.mitour.com/spanish/reg/desove1.html

Caimà d'ulleres

Recordeu que els nostres personatges tenen un encontre especial amb un caimà d'ulleres? Doncs aquí es demostra com n'és, de dissimulat. A banda d'això us vull recomanar el blog d'on ha sortit la imatge. L'autora n'és una biòloga (o, com diu ella, una ecòloga), la Laura Chaparro, que va viure i treballar una temporada a Costa Rica. Té un tou de fotos molt bones. Prengueu nota:

http://avestortuguero.blogspot.com

Galeria de personatges

Aquest és un dels personatges que apareixen al Quadern de la selva: el mico carablanca. És prou clar l'origen del seu nom, oi?

Us aniré presentant algun@s dels seus company@s d'hàbitat de tant en tant perquè us hi aneu familiaritzant.

Doble latrocini

Explica la Marisa que la seva amiga Tere, que treballa a un institut de València, necessita algun llibre per a l'hora de lectura que li han posat a l'horari. La Marisa li recomana el meu Terrores nocturnos y otras fábulas para jóvenes. La Tere investiga i resulta que el llibre s'havia comprat a l'institut, però un alumne l'havia manllevat i no l'havia tornat.

No és el primer cas de latrocini del llibre. Durant la presentació de Cerdanyola, una senyora que va assistir a l'acte en va comprar un exemplar... i se'n va emportar dos (el meu editor dixit).

Em sento honrat...

Em sento honrat de pertànyer a les petites biblioteques dels meus amics, amigues, companys i companyes. Però encara més que una de les meves obres formi part d'una biblioteca màgnífica i creixent: la del fons Eva Arcos.

M'ha dit la Conxa que el 'Quadern de la selva' hi tindrà el seu lloc. I no és qualsevol cosa.

L'Eva va estudiar amb nosaltres no fa gaires anys. Va fer l'ESO i el 1r de batxillerat amb nosaltres. Jo no la vaig tenir com a alumna, però. A qui sí vaig tenir va ser a la seva germana Anabel.

L'Eva ja no és amb nosaltres. Des de no fa gaires anys. Ni el seu pare ni la seva mare. Van morir tots tres en un infaust accident de trànsit. I la seva germana Anabel va tenir una gran idea precisament en una temporada en què no se'ns pot demanar que afinem molt amb el que fem: va pensar que cada any contribuiria amb una dotació econòmica per crear un fons de llibres que ens fes pensar amb l'Eva.

I aquí estem. Els llibres van augmentar. És de llei recordar-la, l'Eva. I més, d'aquesta manera tan meravellosa i tan desinteressada. Cada any em proposo (i ho aconsegueixo) explicar un dia que s'escaigui (tampoc no m'agrada forçar-ho) qui era l'Eva.

Em sento honrat i feliç i espero que ella també.